Cap al Raval

L'objectiu s'acosta, i la preparació no és l'adequada. Diumenge tenim la Carrera del Raval. 10 Km planets i bàsicament per dins del poble. Les dates fresquetes i la falta de rampes significatives obliguen a fer-la rapideta. S'ha de fer un bon temps, estem a casa i la gent coneix i comenta...

Esta carrera marcarà un hite: Per primera vegada anem a córrer tota la família. O es podria dir d'una altra manera: Per primera vegada, no sóc l'únic membre de la família que corre. Marian ha decidit estrenar-se en esta, i ja per rematar ha convollat les xiquetes per a que també ho facen. I més encara, convollades les xiquetes, elles han convollat les seues amiguetes del cole, i per fer-ho redó entre les amiguetes i ella mateix han acabat per convollar també altres mares. Total, que diumenge estarem tota la família i mig col·legi allí. Per que la cosa siga vistosa, a més a més s'han fet samarretes. Les xiquetes, totes iguals, verdetes i amb un lletrero que per cert té una falta d'ortografia com un piano. Serà una manera de plasmar públicament i davant de tots el que ja fa temps que sabem: La gent cada vegada escriu pijor... Elles, les mares, totes de negre i amb un altre lletrero significatiu. Si he de dir la veritat, i a part de les faltes, cap dels dos em convenç, però tenen un bon convoll i això és el que compta... I després, dinarot amb tots. Supose que primer anirem a casa a dutxar-nos, perquè si no entre l'oloreta i les faltes d'ortografia farem gràcia allà on anem, tots bruts i tots mal escrits...

Dissabte passat vam anar amb les xiquetes a fer un entrenament a la pista del Poliesportiu. Clareta ha de córrer 100m, Alba n'ha de fer 600m. Amb Clareta em vaig pixar de risa veient-la, amb el seu cul cap a dalt, les seues camalladetes i la seua carasa mentres corre... Per menjar-se-la. Alba, que ja és més majoreta, va fer el que volíem evitar: Eixir desesperada i als 400m quedar-se sense gas i parar. Ja els hem fet a les dues les explicacions de com ho han de fer el diumenge. Tot siga que Alba no se'ns quede parada allà pel Passeig i hajam d'anar a per ella...

Per la meua part, com sempre: Entrenaments sense planificar (total, per a qué, les mitges maratons m'ixen millor quan vaig a reu que quan estic setmanes preparant-me) i desesperats. Ahir, per exemple, volia fer 14 km. tranquilets. Isc de casa, a la marxeta, i la ruta de sempre. Barranquet, BWM, Corea, Tele de Gandia... i "hete aquí" que a eixa altura em passen tres xavals que portaven una marxeta una miqueta més ràpida que la meua. I jo dic, bé, no passa res, tranquil, no és una carrera, ves tranquilet que la cansera ja serà el diumenge... I vaig vegent com s'allunyen, i aconseguisc que la meua "piquera" natural romanga aletargada i no fer cas. A l'arribar al Grau ja van uns 300m per davant, i quan em plante a la Primera Fila de la Platja estan encara més lluny. Xino-xano per primera fila, i me'ls creue que ja tornen. Vaja! Pareix que fan el mateix recorregut que jo! També volen fer-ne 14?? Arribe al Coco-Loco i em toca girar. Des de ma casa fins allí i han 7, i amb al tornada ja en tindré 14... I dic: Bueno, vaig a apretar una miqueta. I em coloque a 5 per km. I el cor també s'apreta. Els veig al fons, girant per l'antic Montecarlo, i com note que vaig bé (o això vull creure) ja definitivament se me'n va el cap i vaig a per ells. Sense adonar-me'n, ja estic a menys de 5 per km, l'alé i el cor em diuen que no còrrega tant, però el cap no fa cas de cap d'estos signes vitals i ja estic anant a 4.40. Estic al fi com sempre: Auto-cremant-me. Per la carretera del Grau, tornant cap a Gandia, els tinc a tir de pedra, frene una miqueta per a donar un descans al cos, però així i tot els passe. I una vegada davant, no és qüestió de decaure. Total, que rebente i em plante baix de casa preguntant-me si diumenge em quedarà alguna força per dins per fer la carrera del Raval.

En fi, en tres dies ho sabrem...