Un clàssic de la velocitat al Circuit de la Marina Alta és la Cursa del Verger. Una cursa plana (els desnivells que hi ha, que "haberlos hailos", són pràcticament imperceptibles per a una persona normal, només detectables per un corredor cansat), tot un esdeveniment pel món dels velocistes i no velocistes als que no ens agraden les pujades.
Es dona la circunstància de que enguany passaré el dia a l'apartament, que encara que vora a mar, està només a 2 km del Verger per molt que el terme municipal siga de Dénia. Així que la idea és anar a la cursa "al trote", per tal d'escalfar i arribar a l'eixida en plenes condicions físiques disposat a menjar-me el món i rodar com un llam per les planínicies vergerianes.
La planificació és molt correcta. A les 14:00h ja he acabat de dinar. Em relaxe al sofà, i posteriorment acabe de relaxar-me al llit, on em pegue una bona migdiada. M'alce, mire el mar, menge una barreta energètica i em torbe amb les xiquetes i amb no sé qué. Quan em mire el rellotge veig que com sempre vaig a fer tard. Els meus plans d'anar corrent a la cursa van per terra i haig de demanar a Marian que em porte en cotxe: Un viatge de dos minuts.
En arribar, l'ambient de costum: Gent escalfant pel carrer, riuades humanes que es menegen cap ací i cap allà en una remor que no té final. Em deixe dur per la riuada i pegue quatre voltes pels carrers del Verger per calfar les cames i preparar l'esperit. Quan vaig cap a l'eixida comence a vore amics i coneguts i parlem de quatre coses sense importància, amb el cap realment pensant a l'esforç que ens espera.
El dia és núvol i la temperatura fresqueta, perfecte per rodar. Tot són bones sensacions, vorem en qué queda la cosa.
Es dona l'eixida i pose el cos en moviment. La gent comencça a volar des del primer moment, em mire el rellotge en passar pel primer km. i veig que l'he fet en 4:48. M'asuste, si comence d'esta manera acabaré patint i pregant el final al mig d'un mar de sofriment. Hauria de baixar el ritme, però la gent em porta i no alce el peu. Anem llançats. Vaig mirant-me el cor, de moment es manté en zona estable, per damunt de 160 però sense arribar als 170.
El km. 1,5 em depara una agradable sorpresa: Han canviat el recorregut, la carrera del Verger, a més de per plana i ràpida, es caracteritzava per un circuit molt lleig per carrers, antiga carretera nacional i eixamples de ciutat. Hui ens fan girar a l'esquerra quan anàvem direcció Oliva i ens clavem per horts i camins. Xe, qué bé. El problema és que aquest nou circuit aporta també algunes rampetes no esperades.
La geloreta i ambient nuvolós està fent el seu treball i el meu cos respon bé. Els km 2 i 3, entre tarongers, els faig també a menys de cinc i aguantant bé. Pel km 4, quan entem re-entrant per primera vegada al Verger, agarre una bosseta de gel i me la prenc. Sent els músculs bullir i el cos espentar. El gel travessa la gola, passa per l'esòfag i arriba a la panxa, on és ràpidament absorvit, fent circular els hidrats de carbon per artèries i ajudant el cos a rendir amb precissió. Ajude a aquest procés amb un bon glop d'aigua que arreplegue a l'avituallament del km.m 5. Passe per primera vegada per meta i veig que el temps que estic aconseguint és senzillament espectacular. Això m'anima.
Comencem la segona volta al circuit. Estic començant a estar cansat, les pulsacions estan al voltant de les 170, però amb l'entrenament que tinc crec que seré capaç de suportar esta segona volta al mateix ritme.
En tornar a passar per les rampetes entre taronger veig que vaig una miqueta més espai, una miqueta per damunt de cinc, però és normal, porte molta tralla. Resistics l'envit, aprete les dents i tire cap avant patint una miqueta però savent que estic fent alguna cosa important.
Ja estem al km. 8, s'han acabat els taronger i ens re-incorporem a l'antiga carretera nacional anant cap a Ondara per fer l'últim canvi de sentit al km.9 i tornar pel mateix lloc. És el darrer km. Procure no pensar al que estic fent, per patir una miqueta menys. Ja estic suant de valent, però no queda res. Corva a la dreta, carrers del poble, corva a l'esquerre, s'intuix el final, que arriba després d'una darrera corva. Faig els darrers 100 metres traent tot el que em queda dins, i travesse la ratlla final esgotat, però content. He fet els 10 km a 4:44. Tota una fita. Tot un èxit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada