dissabte, 17 d’abril del 2010

El Verger, planeta i ràpida

Un clàssic de la velocitat al Circuit de la Marina Alta és la Cursa del Verger. Una cursa plana (els desnivells que hi ha, que "haberlos hailos", són pràcticament imperceptibles per a una persona normal, només detectables per un corredor cansat), tot un esdeveniment pel món dels velocistes i no velocistes als que no ens agraden les pujades.

Es dona la circunstància de que enguany passaré el dia a l'apartament, que encara que vora a mar, està només a 2 km del Verger per molt que el terme municipal siga de Dénia. Així que la idea és anar a la cursa "al trote", per tal d'escalfar i arribar a l'eixida en plenes condicions físiques disposat a menjar-me el món i rodar com un llam per les planínicies vergerianes.

La planificació és molt correcta. A les 14:00h ja he acabat de dinar. Em relaxe al sofà, i posteriorment acabe de relaxar-me al llit, on em pegue una bona migdiada. M'alce, mire el mar, menge una barreta energètica i em torbe amb les xiquetes i amb no sé qué. Quan em mire el rellotge veig que com sempre vaig a fer tard. Els meus plans d'anar corrent a la cursa van per terra i haig de demanar a Marian que em porte en cotxe: Un viatge de dos minuts.

En arribar, l'ambient de costum: Gent escalfant pel carrer, riuades humanes que es menegen cap ací i cap allà en una remor que no té final. Em deixe dur per la riuada i pegue quatre voltes pels carrers del Verger per calfar les cames i preparar l'esperit. Quan vaig cap a l'eixida comence a vore amics i coneguts i parlem de quatre coses sense importància, amb el cap realment pensant a l'esforç que ens espera.

El dia és núvol i la temperatura fresqueta, perfecte per rodar. Tot són bones sensacions, vorem en qué queda la cosa.

Es dona l'eixida i pose el cos en moviment. La gent comencça a volar des del primer moment, em mire el rellotge en passar pel primer km. i veig que l'he fet en 4:48. M'asuste, si comence d'esta manera acabaré patint i pregant el final al mig d'un mar de sofriment. Hauria de baixar el ritme, però la gent em porta i no alce el peu. Anem llançats. Vaig mirant-me el cor, de moment es manté en zona estable, per damunt de 160 però sense arribar als 170.

El km. 1,5 em depara una agradable sorpresa: Han canviat el recorregut, la carrera del Verger, a més de per plana i ràpida, es caracteritzava per un circuit molt lleig per carrers, antiga carretera nacional i eixamples de ciutat. Hui ens fan girar a l'esquerra quan anàvem direcció Oliva i ens clavem per horts i camins. Xe, qué bé. El problema és que aquest nou circuit aporta també algunes rampetes no esperades.

La geloreta i ambient nuvolós està fent el seu treball i el meu cos respon bé. Els km 2 i 3, entre tarongers, els faig també a menys de cinc i aguantant bé. Pel km 4, quan entem re-entrant per primera vegada al Verger, agarre una bosseta de gel i me la prenc. Sent els músculs bullir i el cos espentar. El gel travessa la gola, passa per l'esòfag i arriba a la panxa, on és ràpidament absorvit, fent circular els hidrats de carbon per artèries i ajudant el cos a rendir amb precissió. Ajude a aquest procés amb un bon glop d'aigua que arreplegue a l'avituallament del km.m 5. Passe per primera vegada per meta i veig que el temps que estic aconseguint és senzillament espectacular. Això m'anima.

Comencem la segona volta al circuit. Estic començant a estar cansat, les pulsacions estan al voltant de les 170, però amb l'entrenament que tinc crec que seré capaç de suportar esta segona volta al mateix ritme.

En tornar a passar per les rampetes entre taronger veig que vaig una miqueta més espai, una miqueta per damunt de cinc, però és normal, porte molta tralla. Resistics l'envit, aprete les dents i tire cap avant patint una miqueta però savent que estic fent alguna cosa important.

Ja estem al km. 8, s'han acabat els taronger i ens re-incorporem a l'antiga carretera nacional anant cap a Ondara per fer l'últim canvi de sentit al km.9 i tornar pel mateix lloc. És el darrer km. Procure no pensar al que estic fent, per patir una miqueta menys. Ja estic suant de valent, però no queda res. Corva a la dreta, carrers del poble, corva a l'esquerre, s'intuix el final, que arriba després d'una darrera corva. Faig els darrers 100 metres traent tot el que em queda dins, i travesse la ratlla final esgotat, però content. He fet els 10 km a 4:44. Tota una fita. Tot un èxit.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada