Cap a Santa Pola

L'any passat vaig anar, com qui no vol la cosa i de manera més bé no prevista, a la Mitja Marató de Santa Pola. Em va agradar l'experiència: Molta gent corrent, molta gent mirant, molta animació, molt bon recorregut, millor clima, i de remat millor MMP quan pensava que anava de paxanga.

Tot això m'ha animat a voler repetir l'experiència, malgrat una sèrie de 'peros' que podríem associar a l'event, com per exemple que està molt lluny, que cal pegar una bona matinada i damunt que vaig mes sol que la una, la qual cosa fa que arribe allí i no conega ni al tato.

No sé si ho he dit alguna vegada, però de vegades fem coses pagant que si ens les hagueren de pagar a nosaltres no les faríem: Si a mí em digueren "alçat de bon matí, ves-te'n tot sol amb dues hores de carretera, corre 21 kilòmetres i torna, i per tot això et done 30 euros", està clar que jo contestaria que "per 30 euros anirà la figa ta tia" (parlant en plata). Tanmateix, com el plantejament és exactament el mateix, però canviant la part on diu "et pague 30 euros" per "paga tu 15 euros", agarre i vaig, i damunt content. Coses de la psicologia humana, que pot ser caldria estudiar...

En fi, la bona qüestió es que hi vaig, i per a fer-ho, i com que l'any passat va anar bé la cosa, he agarrat i he copiat "el pla d'entrenament". I ho dic així perquè l'any passat vaig passar de plans, i vaig entrenar com em va vindre de gana, en una espècie de a burro barra que al final va donar bon resultat.

D'esta manera, des del començament d'any fins al dia de hui, he eixit a córrer una mitja de 3 vegades per setmana, i en estes eixides he fet de mitja uns 13 ó 14 km. Per donar dades concretes, no n'he fet cap de menys de 10 km, i les més llargues, que han estat dues, han sigut de 18 i 19 km, els dos darrers diumenges. La velocitat mitja de tot això, aprox 5:25 per km, encara que una de 16 km la vaig fer a 5:15, pot ser la més ràpida de totes, fa un parell de setmanes.

En tot este maremàgnum de curses i entrenaments, un parell de vegades he fet fartlek (sèries sense arribar a parar), que han estat de 6x800 metres, i en les quals he acabat fatigat i m'han servit per reafirmar-me en el meu convenciment de què fer sèries em resulta fastigós i que les evitaré sempre que la meua conciència em deixe.

A tot això, comentar que el meu genoll, el pesat del meu genoll, segueix després de tants mesos sense estar bé. Encara em fa mal, encara. Tant és així que per tercera vegada, dimecres que ve tinc prevista una nova visita (la tercera) a un traumatòleg. Després de les meues aventures amb la Sanitat Pública, m'he apuntat a una assegurança privada. Això sí, li vaig a traure rendiment: La setmana que vé ja tinc dilluns oftalmòleg, dimarts dermatòleg i dimecres traumatòleg. He agarrat el diccionari i he cercat totes les paraules que acaben en "òleg", i pense visitar totes estes persones una darrera de l'altra...

Bé, arribats a este punt només queda anar i córrer, així que com diuen per ahí, "Déu provirà". Il·lusionat vaig, vorem com queda la cosa...