Són les 13:00h. Encara no he eixit hui de casa.
Trac el cap per la finestra, una bofetada d'aire calent m'espenta cap a dins.
32 graus a l'ombra. Infern a la terra. La gelor ha fugit, l'estiu té pressa per fer acte de presència.
Presagis de patir. Naufragi corredor a l'horitzó.
Patir, quina paraula més subjectiva!
ResponEliminaNo res, tampoc entenc el patiment sense després el plaer. Tot no està en patir... Això, un poc (o un molt) de sexe, una estoneta amb els amics, un objectiu complit...
Pareix que patir... el que es diu patir... nosaltres patim un minutets (corrents).
Salut i força a la Safor!!
Hola Miguel! Vaig vore que havies tornat, i ara et veig per ací, una bona alegria!
ResponEliminaJa he corregut al Verger. Quan tinga temps i ganes faré una entrada al blog. De tota manera, no alce cap, estic fent totes les curses 20 segons per kilòmetre més lentes que l'any passat. L'edat, o qué sé jo, no perdona.
Salutacions!