divendres, 13 de maig de 2011

Pego 2011: Aigua, fang, suor i llàgrimes

Pego s'acosta amb il·lusiones renovades i perspectives de triomf.

El dia ha eixit fresquet i nuvolós, i de quan en quan ens sorpren amb un ruixat geladet que s'agraïx. D'altra banda, des de fa un parell de setmanes porte un pla d'entrenament assessorat per un amic que enten del tema, i que dia a dia, i sobre la base de les experiències acumulades, ritmes del cor i capacitats recents de resistència, va dient-me què he de fer i com: Que si hui corre quasi com si estagueres passejant, però una bona tirada, que si fes un ratet xino-xano i després tira-li a tope fent sèries, que si açò i que si allò.

A més a més, des de fa uns dies sent rumors de què el circuit de Pego l'han canviat, que si ara és una cursa facileta, que si ja no hi han pujades, que si açò i que si allò altra vegada. Mire la WEB de SomEsport i les bones esperances semblen convertir-se en realitat. Literalment, puc llegir: "Nou Circuit! Altura màxima: 65 metres. Altura mínima: 34 metres". Vamos, que 30 metres repartits en 10 km és joc de xiquets per a un planiciero com jo.

Açò ha d'eixir hui bé, no hi ha altra. Tot està de cara: El clima, l'entrenament i el circuit. Així que dine a l'hora correcta, el menjar correcte en la quantitat correcta, i faig un repós correcte per a completar la jornada correcta. Tot correcte, tot en ordre. Anem allà!

Ens plantem en Pego al mig d'un clima desbaratat. Quan arribem i baixem del cotxe, pega un ruixó que ens obliga a retornar al vehicle. Quin plaer! Falten vint minuts per la cursa, tot correcte encara!

Para el ruixó, quatre gotes soltes romanen per l'ambient però més que molestar s'agraïxen. Cerquem un descampat per amollar aigues menors que es barrejen en cordial armonia amb les aigües majors que cauen des de les altures en soltar-se dels núvols que no aconseguixen retindre-les. Qué bonico semblen les coses hui, fins i tot les més mundanes pixarrades pre-cursa!

Enfilem cap a la línia d'eixida, on l'organització ha disposat un muntatge especial amb dues línies d'eixida: La dels valents, els que ixen a tota pastilla, i la dels mataos, els que no som tant valents. Trie la segona i ahí que em coloque. Falten cinc minuts, i cosa estranya, ha deixat de ploure i ja no corre el vent...

Mentre passa el temps fins les 19:00h, passen també els núvols que corren pel cel. On fa deu minuts hi havia mases nuvoloses, resten només quatre gasos solts que a dures penes aconseguixen tapar el sol. Tant a dures penes que en un moment donat, quan falten dos minuts per a les 19:00h, es veuen finalment superades per la força d'un sol calent que comença a fer acte de presència amb tota la seua ràbia.

Dos minuts més tard, quan es dona l'eixida, l'existència de núvols sembla ja un xiste, i qui no ho haguera vist, no s'ho creuria. De la pluja d'abans, de fa tant poquet, queda només un sol de terra totalment xop que agura risc d'esbarons i de caigudes. Una vegada més, per seguir el costum, anem a tindre calor a la cursa.



Comencem a córrer. L'avinguda inicial és ampla, i a l'estar separat l'arranc en dos eixides diferenciades, no hi ha problemes d'espai. Més tard me n'adonaré, justet quan ens ajuntem amb els lentorros dels que s'han posat a la part dels valents, de que sembla que ells hagen fet menys distància. He triat malament, la meua part és uns 200 metres més llarga, hui no correré 10km, correré 10,2 km. Només trencar per primera vegada a la dreta, el que era un carrer ample de ciutat acabada es convertix en carrer ample descuidat de ciutat en obres. Comença la tasca infernal de xafar fang i esquivar xarcos, que apareixen de repent, a l'anar pegats amb els de davant és fa difícil esbrinar per on paren. I ni un ni dos, a montons. S'acaba este primer estrany kilòmetre, amb Sol calent per dalt i piso banyat per baix. El complete en 5:13.

Al segon kilòmetre comencen a eixir de Pego. El que era un ample carrer en obres esdevé un estret caminal entre tarongers banyats. De repent, el que era lògic: Un tapó monumental. La gent s'apreta, els xarcos apereixen més de repent. Comence a tindre en paral·lel a un xaval amb un carro, el que faltava, si no cabíem ara cabem menys. I a més a més, açò està de pujada .Estarem pujant els 30 metres de desnivell de colp? Acabem el segon: 5:18.

Per tal de no xafar xarcos, que semblem estar per la part del mig del camí, tire cap a les vores. Acoseguisc esquivar xarcos, i em trobe pel mig del fangueral. Qué bonico! Semblem porcs apretats, i el del carro fent la mà per ací també. Ara sí, tot el que puja baixa, els 30 metres que hem pujat els tornem a baixar. S'acaba el tercer parcial, amb 4:58.

Sembla que estem tornant cap a Pego. Amunt i avall, els 30 metres de desnivell estem pujant-los i baixant-los de manera continua. Tinc ganes de pillar al graciós que deia que açò era pla... El Sol s'ha fet l'amo del cel, els núvols han fugit acobardits i no bufa ni una brisna d'aire. Per variar, comence a tindre una calor pegadissa i xorroiosa, tot això potenciat per l'humitat de l'aire i la xopera del pis de terra. Xarco per ací, fang per allà, entrant al poble altra vegada arribem al quatre. El parcial és de cinc redó.

Per dins del poble, per seguir el costum, uns trosos son cap amunt, altres cap a baix. La planor brilla per seua absència. Sembla curiós, malgrat el desnivell constant, els xarcos s'han forts i no regolen com caldria suposar. Tanmateix, cada vegada més buits, conforme els xafa la gent i va furtant-los aigua, que va quedant-se xopa a les sabates. El Sol aconseguix calfar el piso xofat, i un baf comença a pujar cap amunt. Qué calor! Acabem el cinc: 4:59



I "vuelta a empezar". El circuit consisteix en repetir dues vegades el mateix. Per tant, novament carrers amples més aseats, altres més desastres, lletrero del 6 i 5:05. Vaig ben calent.

En estes em passa el meu amic Pele, entre bocanades desesperades provocades per la calor i la cansera del treca-cames que ha resultat ser el circuit li dic que si arribe a saber la KK de circuit que ens havien preparat jo ací no vinc. En això clave el peu dins d'un xarco. Xof, xof, xof, ahí està el set: 5:09.

Ja només queden tres. Tant acalorat vaig que fins i tot em sembla vore l'evaporació de l'aigua del terra. Xe, quina calor! No em canse de pensar-ho. Porte la samarreta pegada al cos, xopada, asquerosa. Les cames plenes de fang, sembla que vinc de la guerra. Amunt i avall, costera ve, costera se'n va, complete el huit: 5:20, quin desastre!

Vinga va, els dos del final. Ja tornem al poble, eixim de tarongers, els carrers es fan amples, el cor re-bufa cansat, jo renegue mentalment del circuit, de la pluja, del sol i de tot el que es meneja. Hui va a ser un nou fracàs. Vinga va, ja hem acabat el nou: 4:59

Desesperat, pregue per arribar a meta. Quines ganes tinc de duxar-me i llevar-me este empastre de damunt. Encara que això haurà d'esperar. Xof, xof, xof, allà vaig, amb el peu empapat, quina sensació més desagradable. Rampeta suau (encara que a mi ja a estes altures em sembla forta), rampeta avall, corva va, corva torna, vaig per fi a acabar. Note una presència per darrere, no sé qui és però és algú que ara, a cent metres escasos de la meta, està intentant avançar-me... A altres coses no, però a tirar la resta no em guanya ningú. Faig un esforç que crec que només jo sé fer i inventar, i pegue un esprint. Sent les xafades amenaçadores cada vegada més lluny. L'he deixat arrere. Passe per fi la pancarta. Temps real: 51:12, a 5:06.



Novament, no donen beguda. No passa res, ja estic acostumat, és el de sempre. Entre aigua de ploure i rebotada del terra i suor, vaig xopat i brut. Al mig de la brutícia, trac comptes: Any passat a 4:55, enguany a 5:06. No puc comparar, en realitat el circuit no és el mateix, i si em demanen opinió, diria que el d'enguany és més dur. Per tant, igual al final no ha anat tant malament la cosa, pot ser estic millorant.

En qualsevol, felicitacions a qui ha dissenyat el nou circuit de Pego: Ha aconseguit juntar en un sol event una bona quantitat de llocs estrets, firm irregular i desnivells matadors. T'has lluit, matxo.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada