Pensat i fet, a Santa Pola

Nadal, festa, menjar i baixa forma... Al llarg d'aquestos dies he corregut poc i mal, tenia pensat anar a la cursa de DivinaPastora de València el dia 6, però entre la mala forma, l'hora, el lloc i també el preu, al final pense que és millor déixar-ho córrer (es a dir, i valga la contradicció amb la frase, no córrer).
Torne als entrenaments xabacanos el tercer dia de l'any, i he de reconéixer que els disfrute perquè fa un fred que pela i com ja he dit en alguna ocasió jo sóc de geloreta. Per agarrar l'any amb alegria, el primer dia ja faig 12 km, i dissabte per la nit, en lloc d'anar la discoteca, cosa que ja deixe per a generacions posteriors, me'n vaig a córrer i ne faig 15 de km.
Diumenge dinem a la Visteta, esperant vore neu que finalment ja no hi és. Aquest mateix dia s'ha fet el Km. Vertical de Gandia i coincidim dalt amb uns amics que l'han fet. Em convollen: Xe, la Mitja de Santa Pola, que està molt bonica, que patatin, que patatan i que xim pum, i al final, pensat i fet, la vaig a córrer.
Així que ací estic, patint ja de pensament intuïnt l'altre patiment, el físic que m'espera als 21 km de cursa. Sense pla d'entrenament, i quasi sense esperar-m'ho, allà vaig, a demostrar a tot el món que no carbure bé i que coses que si me les pagaren no les faria, com que són de bades em tire de cap.
No hi ha remei...