diumenge, 15 de novembre de 2009

Mitja Marató Ciutat de Gandia 2009: Història d'una decepció

Diumenge, 15 de novembre, un dia i un objectiu: Córrer la Mitja Marató de la Ciutat de Gandia en un temps inferior a 1:50:00.

L'empresa no és impossible (i tant, diran alguns que la fan en menys de 1:30:00). De fet, l'any passat, en la meua estrena al món de les Mitges Maratons, vaig fer un temps aprox d'una hora i cinquanta-sis minuts -havent seguint un pla d'entrenament com cal-, i sense anar més lluny enguany, al mes d'abril i justet abans de començar el Circuit de la Marina Alta, sense la preparació necessària, vaig fer la Mitja Marató de Dénia en una hora i cinquanta dos minuts (això sí, patint el que no està escrit a partir del km. 15).

Per tant enguany, després d'haver superat el meu repte personal de fer les carreres de 10 Km de la Marina a menys de cinc minuts per km, veia prou al meu abast fer la Mitja en 1:49:00. Així doncs, "manos a la obra". M'agarre un pla d'entrenament de deu setmanes, i amb més glòria que pena aconseguisc completar-lo:


Tant bé ho veig, que somnie que en lloc de fer 1:50:00, fins i tot m'acostaré més encara als cinc minuts per km...

Arriba el dia abans a l'event: Llisc per Internet que cal fer un bon sopar amb pasta i que els fruits secs són bons per a estes coses. A les 23:00h em sope una pizza enorme i done bon compte d'un paquet de cacahuets que hi ha per casa. Ho regue tot amb Fanta de la de Mercadona. La panxa comença a dir que qué és tot això que està entrant en tan gran quantitat a eixes hores de la nit. No done importància. Sóc fort i estic ben entrenat, la panxa aguantarà.

2:00h de la nit: Encara no m'he gitat, tinc l'estòmac a la gola i pense que si em pose a llit no aconseguiré mantindre dins el soparot que m'he pres. 2:30h em gite, dure un quart d'hora al llit, m'alce. 3:30h de la nit, finalment aconseguisc dormir-me. 7:00h del matí, el despertador diu que és hora de prende un bon desdejuny, la jornada serà dura i cal tindre forces (de moment, no ne tinc cap, simplement un estòmac a la gola i unes ganes de tornar a gitar-me prou importants). Tanmateix, seguisc les instruccions d'Internet i em tire dins un parell de tallades grans de pa torrades i amb melmelada, acompanyades per una barreta energètica i un pot de Red Bull: Resultat, la bomba atòmica al dintre del meu cos, esperem que eixa energia em servisca per rodar com un llam i no per explotar com una cigala... Em torne, a gitar, però amb l'agitació ja no dorm més. A les 9:30 m'alce definitivament. Sóc incapaç de tirar-me res més a la boca, només tinc ganes de beure... Em vist, em torbe per casa i quan me n'adone falten vint minuts per començar la cursa. Agarre la moto i me'n vaig pitant. Encara em dona temps a calfar tres o quatre minuts abans de l'eixida...

Em pose amb la gent. En som 2.000 corredors, i no he aconseguit colocar-me massa bé a l'eixida. Quan efectivament travesse la ratlla, el primer ja fa més de 1 minut i 10 segons que està corrent... Ja anem malament...

Les primeres camallades són per arreplegar sensacions. No vaig malament. Em mire el rellotge, el meu ritme està a prop dels cinc minuts i vint segons, que per ser el primer km d'una Mitja està bé. Cerce els globus, els veig per allà davant. Vaig a per ells, de moment a intentar agarrar el de 2:00h. Al passar pel km 1, primer avís: El meu rellotge no està ben calibrat, marca més distància i velocitat de la que toca, mal assumpte.

Abans del km 2, ja he superat en molt al globus de les 2:00h. Tinc a tir de pedra el d'una hora i cinquanta-cinc. Sense donar-me compte, em plante al seu costat, més o menys cap al km.3. Allà baix veig el d'una hora i cinquata, el meu objectiu. Si aconseguisc agarrar-lo i després seguir-li el ritme, voré culminat el meu objectiu. De tota manera, no hi ha pressa, l'objectiu és entrar amb ell a meta, tinc 17 km. per davant per a fer-ho.

Pasen els km., arribem al km.6, el dia ha eixit realment caloròs i amb un bon sol, i l'aigua s'agraïx. A la Mitja és important beure encara que no tingues ganes, però al meu cas el meu cos ja en demanava. Xucle mitja botella, l'altra mitja va a terra. Tampoc és qüestió d'empaxar-se. Eixe solet està matant-me, jo sóc de gelor, però encara vaig bé, tinc el globus d'una hora i cinquanta a la mateixa distància, controlat.

Seguim xino-xano, al km.8 senyal d'alarma: M'ha agarrat pixera, hauré de cercar el lloc i el moment per desfer-me d'allò que pareix està omplint-me la vejiga. Així que vaig corrent i mirant, però no veig lloc bo on exposar a l'aire lliure allò que no cal que vegen els altres, apart de que no em diguen cotxino. M'hauré d'aguantar, i mira que això molesta corrent. En fi... Per cert, en aquest mateix punt verifique que el meu rellotge se'n va de mare, em diu que porte 8,4 quan porte 8. Això vol dir que el ritme que em marca també està passat de rosca. Realment vaig més espai del que creia. Aprete una miqueta el ritme, i també les cames per no pixar-me.

Re-fem la primera fila de la platja de Gandia, ja de tornada cap al poble. Estem per la meitat. El calor m'ofega i el cos es resentix. Em trac la primera bosseta de Gel Isostar i me la tire dins. Una cosa dolça, que donarà forces, però també re-seca la boca. On estarà el següent avituallament d'aigua? Ara ja estic cercant dues coses al mateix temps: Un lloc on pixar i un lloc on beure. Massa coses, i el cor pega una aceleradeta. El ritme s'està disparant, així que alce una miqueta el peu. El globus d'una hora i cinquanta s'allunya una miqueta. Per primera vegada, comence a pensar si al final no seré capaç d'agarrar-lo... Al menys, arribem al segon avituallament d'aigua i esta vegada trague la botella sencera.

Acabem la primera fila, enfilem cap a Gandia pel camí Fondo. Km. 14, per fi veig un lloc on pixar. M'apare, el globus s'esfuma, però alivie allò que m'apretava per baix. Abandone el canyar i torne a la cursa. A més del globus, també ha desaparegut el meu ritme, les cames comencen a pesar.

Entrem a Gandia, allà baix veig el globus, que gira cap al Polígon Alcodar. És la darrera vegada que el voré (encara que jo a eixe moment encara no ho savia). El sol està cremant-me, la gola demana més aigua i les cames pesen. El Polígon, amb el seu entorn llejot, em fa empitjorar el ritme. Per eixir del Polígon, una bona rampeta per enfilar Natzaret. Mare meua, per primera vegada em trobe realment molt cansat! Abans d'entrar a Natzaret, em tract la segona bosseta de Gel. Espere que faça milacres i em retorne a un estat bo per a acabar com Déu mana. Aprofite l'excusa del Gel i m'apare per prendre'l tranquilament (segona parada, després de la pixadeta...).

Re-arranque, estem al km. 17, a punt de passar per baix de casa, al Parc de Sant Pere. Intente posar cara d'atleta en plena forma, encara que la goma em crema i tinc el Gel parat per l'esófag. Allà al fons veig a la meua dóna, les meues dues xiquetes i els meus sogres, animant-me al carrer. És ja el 18, estic molt fatigat, però passe per allí com si tal cosa. En deixar-los arrere, no hauran passat ni 200m i està el tercer i darrer punt d'aigua. Agarre la botella i em torne a parar. Estic ja, a estes altures, patint com un vertader campió. Pense allò de "Jo que faig ací, qui em mana vindre?". Bec com si m'anara la vida. Ha eixit un dia d'estiu, quina mala pata!

Em torne a posar a córrer, ara sí ja no pararé. El ritme no és el que jo voldria, no tinc cap esperança ja a estes altures d'agarrar el globus d'una hora i cinquanta, em fa por girar-me per si ja tinc darrere el d'una hora i cinquata-cinc...

Conforme puc, arribe a meta. Al final, 1:54:52 oficials, 1:53:40 de reals. Quina decepció! Per a rematar, bec com un posés tot l'Aquarius i aigua que em donen, i estic tant cansat que no sé ni com em matinc en peu.



En pensaré sobre l'assumpte, no sé qué és que el haurà fallat, havia entrenat bé i fins fa un parell de dies em trobava fort. Pot ser el sopar massa pesat i massa tard? El calor? Una combinació de tot? A hores d'ara, ja per la nit, tinc el cap embotat i no sé si una miqueta de calentura. A vore si al final el que ha passat és que estic pillant la Grip A...

2 comentaris:

  1. en la media de Valencia te machaco tu marca... aprovecharé que tuviste un mal día... a ver cómo se me da

    ResponElimina
  2. Estimat nando,

    agraïsc els teus comentaris d'ànim. :-)

    Salutacions.

    ResponElimina